tag:blogger.com,1999:blog-66994863222321179122024-03-05T20:02:29.155+01:00Casa AflorEn iste blog se ofrexen ñudos ta baxar decumentos publicatos por o autor que a beluno le pueden parexer d'intrésRafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.comBlogger20125tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-58827522009074809512023-12-31T10:55:00.002+01:002023-12-31T12:26:44.881+01:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqzdj75QnQw6mqDrlRmsg1RM0kwfi9kYZ68uMGjCCOdDLlNYs6nPhUGjdwzFrs0-wr9euaTQGyoh9Ob3YiMvLZRgLXJk7rzKjcvbiyXPkaVAhBrC-6gAFkKAjiy5J26PMK_XgL41liLvqAoE0OAG30Tp3GH7Fy1p3JoqW3PCGM4_RXVzk_h0KF_l8Bts5z/s2820/Encuestas%20de%20lesico%20natural%202011%202021%20Luenga%20Fablas%2026.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2820" data-original-width="2024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqzdj75QnQw6mqDrlRmsg1RM0kwfi9kYZ68uMGjCCOdDLlNYs6nPhUGjdwzFrs0-wr9euaTQGyoh9Ob3YiMvLZRgLXJk7rzKjcvbiyXPkaVAhBrC-6gAFkKAjiy5J26PMK_XgL41liLvqAoE0OAG30Tp3GH7Fy1p3JoqW3PCGM4_RXVzk_h0KF_l8Bts5z/w460-h640/Encuestas%20de%20lesico%20natural%202011%202021%20Luenga%20Fablas%2026.jpg" width="460" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"> <span style="font-family: arial;">Encuestas de lesico natural, 2011 - 2021</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">RESUMEN. S’esponen os datos sobre lesico natural (flora, fauna, mineral, meteo) replecatos entre
os años 2011 e 2021 en diferens lugars d’Aragón, más que más de l’Alto Aragón. Se completan asinas os
resultatos publicatos en Vidaller, 2004 y 2010. Se suman bels 2.000 datos puntuals sobre bella milenta
d’items, con comentarios sobre etimolochías e usos culturals cuan se’n ha creyito oportuno.Ta baxar-las, <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8807374" target="_blank">cal punchar aquí.</a></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">ABSTRACT. Bellow are the data on the natural lexicon (flora, fauna, mineral, meteorology) collected
between 2011 and 2021 in different localities of Aragon, especially in the Alto Aragon. About 2000 data
are added on 1000 items, with comments on etymologies and cultural uses when deemed appropiate. To obtain them, <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8807374" target="_blank">click on this link.</a></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">RESUMÉE. Ce travail expose les données du lexique naturel (flore, faune, minéral, météo) recueillies
entre 2011 et 2021 dans différentes localités d’Aragon, en particulier dans le Haut-Aragon. Environ 2000
données sont ajoutées sur 1000 points, avec des commentaires sur les étymologies et les usages culturels,
le cas échéant. Pour les obtenir, <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8807374" target="_blank">cliquez sur ce lien.</a></span></p>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-21962554695981495102022-12-26T11:34:00.001+01:002022-12-26T11:34:03.585+01:00Encuestas de lecsico bexetal en Salas Altas (Semontano Sobrarbe)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHkgeK6O1xfzs39BRxhKEXRXPuDICNbhJqwJRp7c5aW9wIwXTukGzsDCT_cLvp72x7tD6W8b70hoffC5yBLcPFSybW8LzUy1p8LnYxQAnTfauqCowSRbb7cVvBbiEijHfNXENL4qa46X8Aaq4eTHuPr3TOO2T4uJSsi5Zeb6lP3NsjsCoeoyKRkbFgJA/s2481/Homenaje%20a%20Rafel%20Andolz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2481" data-original-width="1772" height="698" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHkgeK6O1xfzs39BRxhKEXRXPuDICNbhJqwJRp7c5aW9wIwXTukGzsDCT_cLvp72x7tD6W8b70hoffC5yBLcPFSybW8LzUy1p8LnYxQAnTfauqCowSRbb7cVvBbiEijHfNXENL4qa46X8Aaq4eTHuPr3TOO2T4uJSsi5Zeb6lP3NsjsCoeoyKRkbFgJA/w500-h698/Homenaje%20a%20Rafel%20Andolz.jpg" width="500" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">Vidaller Tricas, Rafel (2000) "Encuestas de lecsico bexetal en Salas Altas (Semontano Sobrarbe)", en <i>Homenaje a Rafael Andolz</i>, Uesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, Consello d'a Fabla Aragonesa, Instituto Aragonés de Antropología. pp. 641 - 650.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">Encuestas fitonimicas de ro lugar de Salas Altas (Semontano Sobrarbe, Alto Aragón) publicatas en l'omenax a Rafel Andolz. <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2367425" target="_blank">En iste ñudo.</a><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;"><span class="HwtZe" lang="fr"><span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">Recherche sur les noms del plantes réalisée á la ville de Salas Altas (Sobrarbe Sobrarbe, Alto Aragón) et publiée dans Hommage à Rafael Andolz. <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2367425" target="_blank">Dans ce lien.</a></span></span></span> <br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">Encuentas fitonimicas de la localidad de Salas Altas (Semontano Sobrarbe, Alto Aragón) publicada en Homenaje a Rafael Andolz. <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2367425" target="_blank">En este enlace.</a></span></span><br /></p>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-45863735622986752102022-12-26T11:06:00.005+01:002022-12-26T11:16:32.255+01:00Bellas superstizions y ritos de Salas Altas (Semontano Sobrarbe)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsuvrM4EiMOn2WSgVwg8vGfkB9hjO6U-jg2gqmHB4yfT1MlWuPhnkIs9Hos_lNO882M3qYmrWfuHstQ6Owwg8zaW0V_pAc2B1qicQQ3LytOCACI0cg_q7CCihZdeRGA2ccaPb8k1z1iH8LiOB_7ATbxhqMcfIYgnf4h7OIzumNfK8-pWKkl22VhJ_WLw/s2454/V%20jornadas%20cultura%20popular%20altoaragonesa.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2454" data-original-width="1772" height="643" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsuvrM4EiMOn2WSgVwg8vGfkB9hjO6U-jg2gqmHB4yfT1MlWuPhnkIs9Hos_lNO882M3qYmrWfuHstQ6Owwg8zaW0V_pAc2B1qicQQ3LytOCACI0cg_q7CCihZdeRGA2ccaPb8k1z1iH8LiOB_7ATbxhqMcfIYgnf4h7OIzumNfK8-pWKkl22VhJ_WLw/w464-h643/V%20jornadas%20cultura%20popular%20altoaragonesa.jpg" width="464" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">Vidaller Tricas, Rafel (1986) "Bellas superstizions y ritos de Salas Altas (Semontano Sobrarbe)", en <i>V Jornadas de Cultura Altoaragonesa</i>, Uesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses. pp. 185-194. <br /> </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">Comunicazión sobre superstizions e ritos recullitos en Salas Altas, en o Semontano de Sobrarbe (Alto Aragón), dintro d'as <i>V Chornadas de Cultura Altoaragonesa</i> zelebratas en Uesca en o mes de diziembre de 1983. <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3086923" target="_blank">Se troban en iste ñudo.</a></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;"><span class="HwtZe" lang="fr"><span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">Communication sur les superstitions et les rites collectés á Salas Altas, (Semontano de Sobrarbe, Alto Aragón), dans les <i>V journées sur la culture altoaragonaise</i> tenues à Uesca au mois de décembre 1983. </span></span></span><a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3086923" target="_blank">Dans ce lien.</a></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span class="HwtZe" lang="fr"><span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">Comunicación sobre supersticiones y ritos recogidos en Salas Altas, en el Semontano de Sobrarbe (Alto Aragón) dentro de las <i>V Jornadas de cultura altoaragonesa</i> celebradas en Uesca, en el mes de diciembre de 1983.<a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3086923" target="_blank"> En este enlace.</a></span></span><br /></span></span></span></p>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-77333867663560866922022-12-22T13:25:00.000+01:002022-12-22T13:25:36.159+01:00Fendo l'onso. Asayos de antropolochía zoolochica<p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQPD9RQWX21hahzCuaoqWgc_59eOpbkCB74WcVYTDX_ssmguaHLkbEqaCnPiTHuhzQDLNWf3eOenQmD6on4YjV3LyTctlpf6_3qCI9EylJ_lO9ZZrZUUIiD2kXi3WZg4SZyvirRzmxMGyVHyW_nzFRoxk6ImE0duZJhOxF-G9XI9rCW-7-Ta_2UxS_dQ/s2539/Fendo%20l'Onso%20portada%20Cartel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2539" data-original-width="2518" height="583" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQPD9RQWX21hahzCuaoqWgc_59eOpbkCB74WcVYTDX_ssmguaHLkbEqaCnPiTHuhzQDLNWf3eOenQmD6on4YjV3LyTctlpf6_3qCI9EylJ_lO9ZZrZUUIiD2kXi3WZg4SZyvirRzmxMGyVHyW_nzFRoxk6ImE0duZJhOxF-G9XI9rCW-7-Ta_2UxS_dQ/w578-h583/Fendo%20l'Onso%20portada%20Cartel.jpg" width="578" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><span dir="ltr" role="presentation" style="font-family: serif; font-size: 18.3411px; left: 246.564px; top: 327.676px; transform: scaleX(0.975791);"><span style="font-family: arial;">Vidaller Tricas, Rafel (2017) <i>Fendo l'onso. Asayos de antropolochía zoolochica</i>. Uesca, Comarca Alto Gállego / Alto Galligo. 120 pp. 21 x 21 cm.</span><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;"><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 246.564px; top: 327.676px; transform: scaleX(0.975791);">A mirada umana sobre o resto d’os animals ye tan bariata</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 239.997px; top: 349.685px; transform: scaleX(0.976138);"> como dibersas son as culturas, como diferens son os meyos</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 258.522px; top: 371.694px; transform: scaleX(0.98433);"> naturals en as que istas se desembolican. Manimenos,</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 266.537px; top: 393.704px; transform: scaleX(0.988059);"> asobén gosa trobar-se un filo que nos traye dende o</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 265.455px; top: 415.713px; transform: scaleX(0.971716);"> prenzipie d’os tiempos dica güei. Un filo cualo bayo</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 250.122px; top: 437.722px; transform: scaleX(0.98749);"> podemos trobar en os mesmos nombres d’a fauna, en as</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 256.816px; top: 459.732px; transform: scaleX(0.977842);"> falordias e mitos en os que aparixe, en os sistemas que</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 241.722px; top: 481.741px; transform: scaleX(0.986553);"> femos serbir ta clasificar-la. Otras begatas tresminan usos,</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 257.495px; top: 503.751px; transform: scaleX(0.986986);"> istorias, comerzio, esplicazions populars a fenomenos</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 256.615px; top: 525.76px; transform: scaleX(0.978959);"> naturals, cambeos culturals en os que una espezie pasa</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 268.463px; top: 547.769px; transform: scaleX(0.982029);"> dende o cobalto d’a mitolochía enta o disprezio u a</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 243.519px; top: 569.779px; transform: scaleX(0.986713);"> risión. Asobén, as reazions modernas debán d’a presenzia</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 261.035px; top: 591.788px; transform: scaleX(0.993471);"> de onsos, lupos, culebras, guardafuens, paniquesas u</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 241.722px; top: 613.797px; transform: scaleX(0.987603);"> bombolons no son sino autualizazions de biellos mitos, de</span><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 333.721px; top: 635.807px; transform: scaleX(0.999012);"> culturas que se refán de contino. Se puede baxar o <a href="https://www.comarcaaltogallego.es/documents/2967522/6756412/Fendo+L%27Onso+web.pdf/09036855-e5f7-b281-eae4-670b2fa86da3?t=1661849976059&fbclid=IwAR3bVV6jh99VLjGkHqGi41wHKO45EBKQmD9yEsKzkz6_Zeb8re-pYST-DcI" target="_blank">pdf punchando en iste ñudo</a>: </span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;"><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 333.721px; top: 635.807px; transform: scaleX(0.999012);">La mirada humana sobre el resto de los animales es tan variada como diversas son las culturas, como diferentes son los medios naturales en los que estas se desarrollan. Sin embargo, a menudo se suele encontrar un hilo que nos trae desde el inicio de los tiempos hasta hoy. Un hilo cuyo rastro podemos encontrar en los mismos nombres de la fauna, en las leyendas y mitos en los que aparece, en los sistemas que empleamos para clasificarla. Otras veces rezuman usos, historias, comercio, explicaciones populares a fenómenos naturales, cambios culturales en los que una especie pasa desde la cima de la mitología al desprecio o la risa. A menudo las reacciones modernas ante la prsencia de osos, lobos, culebras, tritones, comadrejas o abejorros no son sino una actualizaciónde viejos mitos, de culturas que se rehacen continuamente. Se puede bajar el <a href="https://www.comarcaaltogallego.es/documents/2967522/6756412/Fendo+L%27Onso+web.pdf/09036855-e5f7-b281-eae4-670b2fa86da3?t=1661849976059&fbclid=IwAR3bVV6jh99VLjGkHqGi41wHKO45EBKQmD9yEsKzkz6_Zeb8re-pYST-DcI" target="_blank">pdf pinchando en este enlace</a>.</span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;"><span dir="ltr" role="presentation" style="left: 333.721px; top: 635.807px; transform: scaleX(0.999012);"></span><span class="HwtZe" lang="fr"><span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">Le regard de l'homme sur le reste des animaux est aussi varié que les cultures sont diverses, aussi différents sont les milieux naturels dans lesquels ils évoluent.</span></span> <span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">Cependant, on trouve souvent un fil conducteur qui nous ramène du début des temps à aujourd'hui.</span></span> <span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">Un fil dont on retrouve les traces dans les noms mêmes de la faune, dans les légendes et les mythes dans lesquels elle apparaît, dans les systèmes que nous utilisons pour la classer.</span></span> <span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">D'autres fois elles suintent des usages, des histoires, des échanges, des explications populaires des phénomènes naturels, des mutations culturelles où une espèce passe du sommet de la mythologie au mépris ou au rire.</span></span> <span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">Souvent, les réactions modernes à la présence d'ours, de loups, de serpents, de tritons, de belettes ou de bourdons ne sont rien d'autre qu'une mise à jour d'anciens mythes, de cultures sans cesse renouvelées.</span></span> <a href="https://www.comarcaaltogallego.es/documents/2967522/6756412/Fendo+L%27Onso+web.pdf/09036855-e5f7-b281-eae4-670b2fa86da3?t=1661849976059&fbclid=IwAR3bVV6jh99VLjGkHqGi41wHKO45EBKQmD9yEsKzkz6_Zeb8re-pYST-DcI" target="_blank"><span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">Vous pouvez télécharger le pdf en cliquant sur ce lien.</span></span></a></span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span dir="ltr" role="presentation" style="font-family: serif; font-size: 18.3411px; left: 333.721px; top: 635.807px; transform: scaleX(0.999012);"><br /></span></p>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-31002895095170492092022-06-22T11:47:00.002+02:002022-06-22T11:54:34.899+02:00As corporals cosas: o lesico d'o mundo natural en o Libro d'o Trasoro<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: -14.2pt; margin-right: -7.1pt; margin-top: 0cm; margin: 0cm -7.1pt 10pt -14.2pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKYtZ06ew0aYcbkmZRXvCWizZpO4EhcywVF1s7SetNkseI6fZtqd25Zsh4cJYpTtlYZV7AiTQJgwtuIcQ-UGImlDu9i_IyZnDYa73t_BfurE7C8VKU16lcK4jCQWUjJl7JmEtkdDdXSNh_gFQ_wG8KaiHmsroVLEzRgtg6gP_gOj60wjpr9voK6SruDQ/s2847/As%20corporals%20cosas.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2847" data-original-width="2017" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKYtZ06ew0aYcbkmZRXvCWizZpO4EhcywVF1s7SetNkseI6fZtqd25Zsh4cJYpTtlYZV7AiTQJgwtuIcQ-UGImlDu9i_IyZnDYa73t_BfurE7C8VKU16lcK4jCQWUjJl7JmEtkdDdXSNh_gFQ_wG8KaiHmsroVLEzRgtg6gP_gOj60wjpr9voK6SruDQ/s320/As%20corporals%20cosas.jpg" width="227" /></a></div><br /> As corporals cosas: o lesico d'o mundo natural en o <i>Libro d'o Trasoro</i>. A<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt;">nalís
lesicolochico d’o mundo natural en a bersión aragonesa d’o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Libro d’o Trasoro</i> de Brunetto Latini. O caráuter enziclopedico d’o
libro alporta informazión sobre espezies e fenomenos naturals que no se troban
por un regular en as encuestas equibalens d’a luenga moderna, más tancata en o
ambito d’a cultura popular. Aduya amás á contar con referenzias meyebals ta
l’aragonés autual en ista demba concreta. En Dialnet u <span style="color: #cc0000;"><a href="https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/7705830.pdf" target="_blank">punchando aquí</a></span>.<br /></span><p></p>
<p><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:RelyOnVML/>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:DoNotShowRevisions/>
<w:DoNotPrintRevisions/>
<w:DoNotShowMarkup/>
<w:DoNotShowComments/>
<w:DoNotShowInsertionsAndDeletions/>
<w:DoNotShowPropertyChanges/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--></p><p style="text-align: justify;"><i>As corporals cosas: o lesico d'o mundo natural en o <i>Libro d'o Trasoro</i></i>. Analyse lexicologique du monde naturel dans la version aragonaise du <i>Li Livres dou Trésor</i> de Brunetto Latini. Le caractère encyclopédique de l'ouvrage permet d'obtenir des informations sur des espèces et des phénomènes naturels que l'on ne trouve généralement pas dans les enquêtes équivalentes de la langue moderne, plus restreintes au domaine de la culture populaire. Il est également utile de disposer de références médiévales pour la langue aragonaise actuelle dans ce domaine particulier.<i><i> </i></i><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt;">En Dialnet ou <span style="color: #cc0000;"><a href="https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/7705830.pdf" target="_blank">en este enlace.</a></span>.</span></p><p style="text-align: justify;"><i><i>As corporals cosas: o lesico d'o mundo natural en o <i>Libro d'o Trasoro</i></i></i>. Análisis lexicológico del mundo natural en la versión aragonesa del <i>Libro del Tesoro</i> de Brunetto Latini. El carácter enciclopédico del libro aporta información sobre especies y fenómenos naturales que no se suelen encontrar en las encuestas equivalentes de la lengua moderna, más restringida en el ámbito de la cultura popular. Ayuda además a contar con referencias medievales para el aragonés actual en este campo concreto.<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt;"> En Dialnet o <a href="file:///F:/Biblioteca/Aragon%C3%A9s/Dialnet-AsCorporalsCosas-7705830.pdf" target="_blank">en este enlace.</a></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt;"> </span><i> </i></p>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-79979390706105801802022-06-22T11:11:00.005+02:002022-06-22T11:52:06.348+02:00Bels apuntes naturals d'A Espuña e Zeresa (Sobrarbe) en o sieglo XVIII<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlcZbdw6Uyvw1yAPtRv-YvUP2UzV4IgFLVjlSiBhW0YIz1lXsSLVbJ4Vs0O64ql9KKu0iD2T3ha897BiKFPCw_izlNnHjK7_pceBY8-zky2gYLyln5U0mCxx3K8c5OJakuEQXjiwpLX5OZPBPb38lHT33yRulM668P_mqAHE0NtkDl2sAaZf824TasJQ/s2847/Bels%20apuntes%20d'A%20Espu%C3%B1a%20XVIII.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2847" data-original-width="2017" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlcZbdw6Uyvw1yAPtRv-YvUP2UzV4IgFLVjlSiBhW0YIz1lXsSLVbJ4Vs0O64ql9KKu0iD2T3ha897BiKFPCw_izlNnHjK7_pceBY8-zky2gYLyln5U0mCxx3K8c5OJakuEQXjiwpLX5OZPBPb38lHT33yRulM668P_mqAHE0NtkDl2sAaZf824TasJQ/s320/Bels%20apuntes%20d'A%20Espu%C3%B1a%20XVIII.jpg" width="227" /></a></div><br /><i> Bels apuntes naturals d'A Espuña e Zeresa (Sobrarbe) en o sieglo XVIII</i> ye un analís d'o lesico sobre o meyo natural trobato en un manuscrito d'o sieglo XVIII sobre os lugars d'A Espuña e Zeresa (Sobrarbe, Alto Aragón), parando espezial cuenta en as denominazions d'o bucardo, o cuerzo, a loira, as perdizes o sarrio e o taxugo. Se puede trobar en Dialnet u <span style="color: #cc0000;"><a href="https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6004187.pdf" target="_blank">punchando aquí</a></span>.<br /><p></p><p><i>Bels apuntes naturals d'A Espuña e Zeresa (Sobrarbe) en o sieglo XVIII</i> es un análisis del léxico sobre el medio natural inserto en un manuscrito del s. XVIII sobre los lugares de Laspuña y Ceresa (Sobrarbe, Alto Aragón), en especial de las denominacions de la cabra montés, el corzo, la nutria, las perdices, el rebeco y el tejón. Se puede encontrar en Dialnet o <span style="color: #cc0000;"><a href="https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6004187.pdf" target="_blank">en este enlace</a></span>.<br /></p><p><i>Bels apuntes naturals d'A Espuña e Zeresa (Sobrarbe) en o sieglo XVIII</i> est une analyse du lexique sur l'environnement naturel contenu dans un manuscrit du XVIIIe siècle sur les endroits de Laspuña et Ceresa (Sobrarbe, Alto Aragón), en particulier les noms du bouquetin, du chevreuil, de la lutre, de la perdrix, du chamois ou isard et du blaireau. On peut trouver dans Dialnet ou <span style="color: #cc0000;"><a href="https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6004187.pdf" target="_blank">dans ce lien</a></span>.</p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-25209406855472900462016-06-06T11:53:00.001+02:002016-06-06T11:53:25.520+02:00O lesico d'a fauna en aragonés: apuntes tacsonomicos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXdHaWckGuY2YNIhwMbI4Ze9XWdNNcwcHXxh8wO9fo4IQHJ0I3L6Row1OFePN81WRnUaFUmlNC_2vYnculZp2Hv1aI4hXp7OugQ0C6obmml7cikQEbWBhqJ1wGD2ZnaioCrVaYoEE8F_EB/s1600/O+lesico+d%2527a+fauna+en+aragon%25C3%25A9s.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXdHaWckGuY2YNIhwMbI4Ze9XWdNNcwcHXxh8wO9fo4IQHJ0I3L6Row1OFePN81WRnUaFUmlNC_2vYnculZp2Hv1aI4hXp7OugQ0C6obmml7cikQEbWBhqJ1wGD2ZnaioCrVaYoEE8F_EB/s640/O+lesico+d%2527a+fauna+en+aragon%25C3%25A9s.jpg" width="454" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Resumen: Se mira de trobar a tacsonomía suschazén a o lesico d’a fauna en aragonés. O triballo<br />s’alazeta en replegas de material lesico sobre iste cabo, más o analís de literatura d’a mena “istorias de bida” y una serie d’encuestas feitas de propio. A farchadura de tacsonomías aduya a replecar a lochica interna d’a demba estudiata, asinas como a ideolochía d’a cultura a ra que a luenga sirbe de meyo d’espresión. Fazilita asinas mesmo o treballo d’otras disziplinas como a chestión meyoambiental u a rechira d’etimolochías. <span style="color: purple;">Ta baxar-lo <a href="https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxjYXNhYWZsb3J8Z3g6MzUyNzI0NGQ5NzlhMTcwNg" target="_blank">cal punchar aquí</a><a href="https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxjYXNhYWZsb3J8Z3g6MzUyNzI0NGQ5NzlhMTcwNg" target="_blank">. </a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: purple;">u aquí: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5417387 </span><br />Parabras clau: tacsonomía, aragonés, fauna.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />Resumé: On prétend trover la taxonomie du lexique de la faune en langue aragonaise. La travail est fait sur recopilations de matériel lexique dans ce champ et sur "histoires de vie" publiées, aux qu'on ajoute des recherches concrétes. La formation des taxonomies aide á comprendre la logique interieur du champ, et l'idéologie de la culture dont la langue sert de moyen d'expression. Aide aussi á autres matiéres comme la gestion enviromentel ou la recherche d'étimologies. <span style="color: #38761d;"><span class="hps">Pour le décharger il faut
<a href="https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxjYXNhYWZsb3J8Z3g6MzUyNzI0NGQ5NzlhMTcwNg" target="_blank">appuyer sur cet lien.</a></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;"><span class="hps">Oú bien ici: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5417387</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Se pretende encontrar la taxonomía subyacente al léxico de la fauna en aragonés. El trabajo se basa en las recopilaciones de material léxico sobre este tema, más el análisis de literaturadel tipo “historias de vida” y una serie de encuestas realizadas al efecto. La formación de taxonomías<br />ayuda a entender la lógica interna del campo estudiado, así como la ideología de la cultura a la que<br />la lengua sirve de medio de expresión. Facilita además el trabajo de otras disciplinas como la gestión<br />medioambiental o la búsqueda de etimologías. <span style="color: #38761d;"><span class="hps">Pour le décharger il faut
<a href="https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxjYXNhYWZsb3J8Z3g6MzUyNzI0NGQ5NzlhMTcwNg" target="_blank">appuyer sur cet lien.</a></span></span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
O aquí: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5417387<br />Palabras clave: taxonomía, aragonés, fauna.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />The lexicon of wildlife in Aragonese: taxonomic notes. Abstract: It seeks to find the underlying taxonomy in the Aragonese lexical of wildlife. The work is based on collections of lexical material on this subject, in the analysis of literature of the kind “life stories” and a series of surveys conducted for the purpose. The formation of taxonomies helps to understand the internal logic of the field studied, as well as the ideology of the culture to that the language serves as a means of expression. It also facilitates the work of other disciplines such as environmental management or finding etymologies.<br />Keywords: taxonomy, Aragonese language, wildlife. <a href="https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxjYXNhYWZsb3J8Z3g6MzUyNzI0NGQ5NzlhMTcwNg" target="_blank">Touch here.</a></div>
<div style="text-align: justify;">
Or here: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5417387 </div>
Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-9296727122819237582014-04-20T11:37:00.002+02:002023-02-25T17:24:27.593+01:00Libro de Marco Polo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ06gPL-7WcISZnoPJNxnMf2n2AGwr9vr19deGvgkcdWaFcItZjAOWyRzxwp4RUy8NUL8Dg-xgFfmTH0XlxJO7BjLa4SDx4H7riKhT9GJXBLvSSFYYYfkygn43PotTKd8OT5bVppQKefvS/s1600/Libro+de+Marco+Polo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ06gPL-7WcISZnoPJNxnMf2n2AGwr9vr19deGvgkcdWaFcItZjAOWyRzxwp4RUy8NUL8Dg-xgFfmTH0XlxJO7BjLa4SDx4H7riKhT9GJXBLvSSFYYYfkygn43PotTKd8OT5bVppQKefvS/s1600/Libro+de+Marco+Polo.jpg" width="456" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
FERRÁNDEZ DE HEREDIA, Johan (2011). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Libro de Marco Polo. Edizión y estudio Rafel Vidaller Tricas</i>.
Aladrada Ediciones. Zaragoza</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: purple;">Os Biaches de Marco Polo fue uno d’os libros alazetals d’a
Europa meyebal, una obra que permitió descubrir que esistiban otros mundos,
otros reinos e otros dioses. Describiba chens tan diferens que por muito tiempo
a suya obra fue considerata un conchunto de falordias escritas ta entretener a
os leutors. En o sieglo XIV Johan Ferrández de Heredia, dende Avignon, mandó
traduzir-lo ta l’aragonés, una d’as primeras luengas en as que se conoxión as
suyas abenturas, chunto con o franzés, beneto, toscano, anglés, catalán,
alemán, latín u gaelico.</span></div>
<span style="color: purple;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: purple;">En iste libro se ofrexe o testo aragonés meyebal<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aduyato de 450 notas que premiten apercazar
tanto o contesto antropolochico como o natural u o istorico. Ta baxar-lo <a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank">cal punchar aquí</a>, u <a href="https://www.roldedeestudiosaragoneses.org/wp-content/uploads/BLA_05_web.pdf" target="_blank">aquí</a><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;"><span class="hps">Les Voyages de Marco Polo sont un des livres
incontournables de l'Europe médiévale, un travail qui a conduit à découvrir
qu'il y avait d'autres mondes, d'autres domaines et d'autres dieux. Le livre
décrivait<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cultures aussi différents que
pour longtemps a été considéré comme un ensemble de histoires écrites pour
divertir ses lecteurs. Au XIVe siècle Johan Ferrández de Heredia, depuis
Avignon, a commandé le traduire vers Aragonais, l’une des premières langues
dans lesquelles ses aventures ont été connus, avec le français, le vénitien, le
toscan, l’anglais, le catalan, l’allemand, le latin ou le gaélique. </span></span></div>
<span style="color: #38761d;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;"><span class="hps">Dans ce livre, on trouvera le texte médiéval aragonais
avec l'aide de 450 notes permettant comprendre à la fois le contexte
anthropologique comme le naturel ou l’historique. Pour le décharger il faut
<a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank">appuyer sur cet lien</a>, ou cet <a href="https://www.roldedeestudiosaragoneses.org/wp-content/uploads/BLA_05_web.pdf" target="_blank">autre</a><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #0b5394;">Los viajes de Marco Polo fue uno de los libros básicos de la Europa medieval, una obra
que permitió descubrir que existían otros mundos, otros reinos y otros dioses.
Describía gentes tan diferentes que por mucho tiempo su obra estuvo considerada
como un conjunto de cuentos escritos para entretener a los lectores. En el
siglo XIV Johan Ferrández de Heredia, desde Avignon, mandó traducirlo al
aragonés, una de las primeras lenguas en las que fueron conocidas sus
aventuras, junto con el francés, veneto, toscano, inglés, catalán, alemán,
latín o gaélico.</span></div>
<span style="color: #0b5394;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #0b5394;">En este libro se ofrece el texto aragonés medieval con la
ayuda de 450 notas que permiten entender mejor tanto el contexto antropológico
como el natural o el histórico. Para descargarlo, <a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank">en este enlace</a>, o en <a href="https://www.roldedeestudiosaragoneses.org/wp-content/uploads/BLA_05_web.pdf" target="_blank">este.</a><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-78867055359707432972013-12-14T17:30:00.001+01:002013-12-14T17:30:23.340+01:00Encuestas de Lecsico Natural 2005-2010<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4X7_hnMdcjUmiJjDee_ColSNmp7CpWnGd_4Q2_qCR9CD0J9FQ4kAKQuFfLyURJID5NQUtnGTc6ngnX4GJJ-6A8cJBXAfdzm2XKvLctzQHasbHa3u7qtCMQ_gQLm6nFRL_yBD8peEYkswq/s1600/Encuestas+de+Lecsico+Bexetal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4X7_hnMdcjUmiJjDee_ColSNmp7CpWnGd_4Q2_qCR9CD0J9FQ4kAKQuFfLyURJID5NQUtnGTc6ngnX4GJJ-6A8cJBXAfdzm2XKvLctzQHasbHa3u7qtCMQ_gQLm6nFRL_yBD8peEYkswq/s400/Encuestas+de+Lecsico+Bexetal.jpg" width="285" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
S’amuestran os resultatos d’as encuestas lecsicas sobre o meyo natural feitas en o Alto Aragón por o autor entre as añadas 2005 e 2010. Palabras clau: animals, aragonés, matas, fongos, minerals. Se puede descargar punchando <a href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4493321" target="_blank">aqui</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
On montre les résultats des enquêtes lexicales sur le milieu naturel faites par l’auteur dans le Haut Aragon, entre 2005 et 2010. Mots clé: animaux, aragonais, plantes, champignons, mineraux. Le travail on peut décharger <a href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4493321" target="_blank">ici</a><br />
<br />
Se muestran los resultados de las encuestas léxicas sobre el medio
natural hechas por el autor en el Alto Aragón entre los años 2005 y
2010. Palabras clave: animales, aragonés, matas, setas, minerales. Se puede descargar <a href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4493321" target="_blank">aqui</a>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-17669109967813329142013-01-25T18:08:00.000+01:002013-01-25T18:10:07.675+01:00Onomatopeyas y atros sonius en aragonés. pdf<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm_p2wmoGWLcqIabXXdbp5bh8wxlhenwiJDASxjw4RouVk6Dw6sA5rL1aEcqHSKYWQf7TqJr-2FpVkybfr842uNgprMXZqLj9Y7MkK90bXtnmRwfkdayXAd24k7fSUA-cxLsJWIWi7fTu8/s1600/Onomatopeyas+y+atros+sonius.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" oea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm_p2wmoGWLcqIabXXdbp5bh8wxlhenwiJDASxjw4RouVk6Dw6sA5rL1aEcqHSKYWQf7TqJr-2FpVkybfr842uNgprMXZqLj9Y7MkK90bXtnmRwfkdayXAd24k7fSUA-cxLsJWIWi7fTu8/s400/Onomatopeyas+y+atros+sonius.jpg" width="280" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vidaller Tricas, Rafel (2001) "Onomatopeyas y atros sonius en aragonés", en <em>Estudios y rechiras arredol d'a luenga aragonesa y a suya literatura. Autas d'a II Trobada (Uesca, 18-20 de nobiembre de 1999)</em> pp. 231-244. Instituto de Estudios Altoaragoneses - Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa. Uesca.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Estudeo d'as onomatopeyas e sonius lecsicalizatos en aragonés que se puede baxar <a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank"><strong>en iste binclo</strong></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #cc0000;">Étude des onomatopèes e sons lexilalisés en aragonais <span class="hps" closure_uid_sf5zic="286">qui peut être téléchargé</span> </span><span class="hps" closure_uid_sf5zic="287"><a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank"><strong>en suivant ce lien</strong></a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="hps" closure_uid_sf5zic="287"><span style="color: #6aa84f;">Estudio de las onomatopeyas y sonidos lexicalizados en aragonés que se puede descargar</span> <a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank"><strong>en este vínculo</strong></a></span></div>
Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-91173316641191264862012-12-11T10:15:00.001+01:002012-12-11T10:17:20.925+01:00Nombres populars d'os pexes d'arriu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiBDJ_0RdJcm3KPTXKCsJOfHzmJYNlboCGb3lwkn2v3ErBswqwrYAKX6Epm6KdvdkxIPXfF2_89mmlJT5UTcQmJRs35w20LZbapS3DuOWmbhD7RwjXuJ_t9Hn0R6zfk93x6FB7Tmrr2sB3/s1600/fuellas+pexes+d'arriu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img bea="true" border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiBDJ_0RdJcm3KPTXKCsJOfHzmJYNlboCGb3lwkn2v3ErBswqwrYAKX6Epm6KdvdkxIPXfF2_89mmlJT5UTcQmJRs35w20LZbapS3DuOWmbhD7RwjXuJ_t9Hn0R6zfk93x6FB7Tmrr2sB3/s320/fuellas+pexes+d'arriu.jpg" width="221" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Vidaller Tricas, Rafel (2008) <u>Nombres populars d'os pexes d'arriu</u>, en rebiesta <em>Fuellas</em> lº 185 de mayo-chunio de 2008. pp. 58-61. Consello d'a Fabla Aragonesa. Uesca</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Articlo sobre os nombres d'os pexes de arriu en aragonés que se puede baxar punchando <a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank">en iste binclo</a>, en o decumento "Nombres populars dos pexes dArriu".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span a="undefined" c="4" closure_uid_s37ln1="119" id="result_box" lang="fr"><span class="hps" closure_uid_s37ln1="153">Article sur</span> <span class="hps" closure_uid_s37ln1="154">les noms</span> <span class="hps" closure_uid_s37ln1="155">populaires des poissons de</span> <span class="hps" closure_uid_s37ln1="156">rivière</span> en aragonais <span class="hps" closure_uid_s37ln1="159">qui on peut être téléchargé</span><span class="hps" closure_uid_s37ln1="160"> <a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank">sur ce lien</a></span><span closure_uid_s37ln1="161">,</span> c'est <span class="hps" closure_uid_s37ln1="162">le document "Nombres populars dos pexes dArriu".</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Artículo sobre los nombres populares de los peces de río en aragonés que se puede descargar <a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank">en este vínculo</a>, en el documento "Nombres populars dos pexes dArriu".</div>
Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-14677389029972798392012-12-03T12:31:00.001+01:002013-01-25T18:10:21.940+01:00Dizionario sobre espezies animals e bexetals en o bocabulario aragonés<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMuKWszLdamFPTz6USipDbr3ibaMhD5PKjDTG_gR9vR3RUnU2Y_uOEhAFLriRxADK7dx2jC51GQ81Z_FzP2IQi0iLoYHGkKO4BqxZFPcL5Cgs7gdcRcdeydz9uB15pVX1lzJpFXuS1Uqq6/s1600/dizionario+sobre+espezies+animals+e+bexetals.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMuKWszLdamFPTz6USipDbr3ibaMhD5PKjDTG_gR9vR3RUnU2Y_uOEhAFLriRxADK7dx2jC51GQ81Z_FzP2IQi0iLoYHGkKO4BqxZFPcL5Cgs7gdcRcdeydz9uB15pVX1lzJpFXuS1Uqq6/s400/dizionario+sobre+espezies+animals+e+bexetals.JPG" tea="true" width="297" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Vidaller Tricas, Rafael (1989) <em>Dizionario sobre espezies animals y bexetals en o bocabulario altoaragonés</em>. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Zaragoza.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
O <em>Dizionario sobre espezies animals y bexetals en o bocabulario altoaragonés</em> fue publicato en o año 1989 por o Instituto de Estudios Altoaragoneses. En 2004 o Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón con a colaborazión de o Instituto de Estudios Altoaragoneses e d'o Departamento de Medio Ambiente d'o Gubierno de Aragón publicón a segunda edizión, acotraziata y enamplata de ista obra, baxo ro tetulo de <em>Libro d'as Matas y os Animals</em>, e que se puede descargar punchando en <a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank">iste binclo</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div id="tts_button" style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span a="undefined" c="4" closure_uid_xhhe9g="119" id="result_box" lang="fr"><span class="hps" closure_uid_xhhe9g="337">Le</span> <em><span class="hps" closure_uid_xhhe9g="338">Dizionario</span> sobre <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="339">espezies</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="340">y bexetals </span>en o <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="345">bocabulario</span> altoaragonés</em> (Dictionnaire de la faune et la flore dans la langue du Haut Aragon) <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="346">a été publié</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="347">en 1989</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="348">par l'Instituto de</span> Estudios <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="349">Altoaragoneses</span><span closure_uid_xhhe9g="350">.</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="351">En 2004, le</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="352">Conseil de</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="353">protection de la nature</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="354">de</span> Aragón avec <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="355">la collaboration</span> de l'<span class="hps" closure_uid_xhhe9g="357">Institut d'études</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="358">Altoaragoneses</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="359">et le</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="360">ministère de l'Environnement</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="361">du gouvernement</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="362">d'Aragon</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="363">a publié</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="364">la deuxième édition</span><span closure_uid_xhhe9g="365">, revue et augmentée</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="366">de</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="367">cet ouvrage,</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="368">sous le titre de</span> <em><span class="hps atn" closure_uid_xhhe9g="369">Libro d'as </span><span closure_uid_xhhe9g="370">Matas</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="371">y os Animals</span></em><span class="hps" closure_uid_xhhe9g="373">,</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="374">que vous pouvez télécharger</span> <span class="hps" closure_uid_xhhe9g="375">en cliquant </span></span><a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank">sur ce lien</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El <em>Dizionario sobre espezies animals y bexetals en o bocabulario altoaragonés</em> fue publicado en el año 1989 por el Instituto de Estudios Altoaragoneses. En 2004 el Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón con la colaboración del Instituto de Estudios Altoaragoneses y del Departamento de Medio Ambiente del Gobierno de Aragón publicaron la segunda edición, corregida y aumentada de esta obra, bajo el título de <em>Libro d'as Matas y os Animals</em>, que se puede descargar pinchando en <a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank">este vínculo</a></div>
Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-65433918818832665272012-10-19T10:20:00.004+02:002013-01-25T18:10:59.291+01:00Distribuzión y nomes populars d'espezies animals y bexetals, preba de relazions. pdf <div class="widget Blog" id="Blog1">
<div class="blog-posts hfeed">
<!-- google_ad_section_start(name=default) --><br />
<div class="date-outer">
<div class="date-posts">
<div class="post-outer">
<div class="post hentry" itemprop="blogPost" itemscope="itemscope" itemtype="http://schema.org/BlogPosting">
<a href="http://www.blogger.com/null" name="1333350468175653783"></a><br />
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1">
</div>
</div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-1333350468175653783" itemprop="description articleBody">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjA4dp24oiRH1sItmfRLqtJ7FoZ05Vq4_t_pe9UuH577NhF480OGC7hGQgZpwm9YjnJw53r_IBo6Rd6SZ4YviqNf_qF-a7kOdZxZkFPY4G2hxc7eO2HzIqgnFa2VMK7eOSvc8KQ5qfVfJ-/s1600/Distribuzi%C3%B3n+y+nomes+popualrs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" closure_uid_hy4p44="2" height="400" nea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjA4dp24oiRH1sItmfRLqtJ7FoZ05Vq4_t_pe9UuH577NhF480OGC7hGQgZpwm9YjnJw53r_IBo6Rd6SZ4YviqNf_qF-a7kOdZxZkFPY4G2hxc7eO2HzIqgnFa2VMK7eOSvc8KQ5qfVfJ-/s400/Distribuzi%C3%B3n+y+nomes+popualrs.jpg" width="277" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Vidaller Tricas, Rafel (1999) "Distribuzión y nomes populars d'espezies animals y bexetals: preba de relazions", en <em>Estudios y Rechiras arredol d'a luenga aragonesa y a suya literatra. Autas d'a Primera</em> <em>Trobada</em>. planas 497-506. IEA - PUCOFARA, Uesca.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Se mira de relazionar os nombres de bellas espezies naturals d'o Alto Aragón con a suya distribuzión ta aduyar en o estudeo d'o suyo orixen, más que más en as espezies endemicas cualo nombre podreba aber trespasau o impauto d'as diferens culturas que han pasato por o Alto Aragón. Se puede baxar <a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank">punchando aquí.</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span a="undefined" c="4" closure_uid_irksj3="132" id="result_box" lang="fr"><span class="hps" closure_uid_irksj3="152">Il</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="153">tente de lier</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="154">les noms</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="155">de certaines espèces</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="156">naturelles</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="157">du Haut A</span><span class="hps" closure_uid_irksj3="158">ragón</span> avec leur <span class="hps" closure_uid_irksj3="159">distribution afin d'aider</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="160">à l'étude</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="161">de leur origine</span><span closure_uid_irksj3="162">,</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="163">en particulier les espèces</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="164">endémiques</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="165">dont le nom</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="166">aurait</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="167">transpercé</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="168">l'impact</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="169">des différentes cultures</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="170">qui ont traversé</span> <span class="hps atn" closure_uid_irksj3="171">le Haut </span><span closure_uid_irksj3="172">Aragón</span><span closure_uid_irksj3="174">.</span> <span class="hps" closure_uid_irksj3="175">On peut <a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank">trouver à ce lien</a>.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Se intenta relacionar los nombres de algunas especies naturales del Alto Aragón con su distribución para ayudar en el estudio de su origen, sobre todo especies endémicas cuyo nombre podría haber traspasado el impacto de las diferentes culturas que han pasado por el Alto Aragón. Se puede <a href="https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank">encontrar en este enlace</a></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-68220791954134967982012-06-29T18:24:00.000+02:002012-06-29T18:24:00.147+02:00Dizionarios botanico e zooloxico d’o Piemontés<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3jKl4HfzUEAImH_9c0F65hqT5jC0J-7FA3hkeQPsY6qinXpsWNHkKBuTL9zztHIZiwMjYkaJ4qC_vDbqF-F3QP13O3imi08n2Z2ydZgOgy25Ig9iCSlDI_HhBiURyJk77HRXAT0ZxyKp2/s1600/Fuellas+207-208.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3jKl4HfzUEAImH_9c0F65hqT5jC0J-7FA3hkeQPsY6qinXpsWNHkKBuTL9zztHIZiwMjYkaJ4qC_vDbqF-F3QP13O3imi08n2Z2ydZgOgy25Ig9iCSlDI_HhBiURyJk77HRXAT0ZxyKp2/s400/Fuellas+207-208.jpg" vca="true" width="272" /></a></div>
<br />
Vidaller Tricas, Rafel (2012) "Dizionarios botanico e zoolochico d'o piemontés", en <em>Fuellas</em> lº 207-208, pp. 25-27. Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa. Uesca.<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1KQdHqttHZXSmvJonWQTgRiFHyZ1nJq3zKU6IGIXCwwG59xjk-HvgR8CtVYLnbuWUtWuA5hOnNoMXXrHMIls0jw2H6mQUZzcb4HiPJVItLOCaBBs7RYcPUgP0OGuHOqXZgw6BZwvICWKo/s1600/Dizionario+botanico..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1KQdHqttHZXSmvJonWQTgRiFHyZ1nJq3zKU6IGIXCwwG59xjk-HvgR8CtVYLnbuWUtWuA5hOnNoMXXrHMIls0jw2H6mQUZzcb4HiPJVItLOCaBBs7RYcPUgP0OGuHOqXZgw6BZwvICWKo/s200/Dizionario+botanico..jpg" vca="true" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMmFviHjd9OkwHNSQ5sBoQxztaPNKZgHstIG2h4NMW4JGXePyyBAfqFOYKj9Akb6uE0CdmwHYjd7XqW_yifPlYba8Q_Pm0gct068jLthD6Y3YS136ZeON0Pwc8qjUr9yDVVQ8atn01qjvg/s1600/Dizionario+zoologico.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMmFviHjd9OkwHNSQ5sBoQxztaPNKZgHstIG2h4NMW4JGXePyyBAfqFOYKj9Akb6uE0CdmwHYjd7XqW_yifPlYba8Q_Pm0gct068jLthD6Y3YS136ZeON0Pwc8qjUr9yDVVQ8atn01qjvg/s200/Dizionario+zoologico.jpg" vca="true" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Reseña de: Giamello, Giacomo (2004) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dizionario botanico</i>. Sori edizioni, Piobesi d’Alba (Cn).</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Giamello, Giacomo (2005) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dizionario zoologico</i>. Sori edizioni. Piobesi d’Alba (Cn).</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
O piemontés ye una luenga que se charra en o norueste de Italia, arredol de Turin. Toca con a luenga d’Oc por o ueste, con o francoprobenzal por o norte e con o lombardo por o este (Milán). Ye d’a colla de luengas galoitalianas, dintro d’o romanze ozidental en o cualo tamién ye o aragones. Dende 2004 Giacomo Giamello ha ito publicando bels libros sobre o piemontés, dos d’os cualos tienen espezial intrés ta o que isto escribe: o Dizionario botanico (2004) e o Dizionario zoologico (2005) (1). Os dos han un tarabidato parellano, con os diferens nombres en piamontés aduyatos d’a traduzión en anglés, franzés e italiano, amás d’o nombre zientifico.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Entre os dos se replegan más de 9000 terminos, con esplicazions sobre etimos, terminos asoziatos e, en o caso d’a fauna, falordias, chuegos, debinetas, frases feitas, refrans, anatomía, razas, metaforas u toponimia relazionata. Bels testos probienen d’a zona d’o autor, l’Alta Langa, en o sur d’o país; astí os articlos se fan con o mesmo soniu d’a ‘r’ d’a barián aragonesa u gascona: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ra vaca: misin-a ‘d beu / misin-a ‘d vaca / chi r’he ‘r <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ma, us ru grata</i>” (ra baca: medizina de gua, medizina de baca, qui tiene ro mal, se’n rasca).</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Istas obras son un buen cote ta contimparar os nombres piemonteses con os aragoneses, e mirar de tirar as conclusions que pertoquen. En primeras, cal dezir que con ser luengas chermanas u cuasi, bi n’ha muitas que son comuns no sólo entre ellas, sino con todas as de a Romania, por o que no tienen más intrés que a contrimuestra d’o patrimonio común que ba dende Rumanía dica Portugal. E no sólo con os terminos latins, sino tamién, por exemplo, con bels chermanicos, como <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tassun</i> (taxugo, taxón) u o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">buchetin</i> u <i style="mso-bidi-font-style: normal;">stanbech</i> (bucardo). Bella begata surte un termino que da más chuego; u bien porque son parabras que remiten a territorios más estreitos, u bien porque reproduzen metaforas, trazas de beyer e baltizar o mundo similars. Paso a charrar belunas:</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
O <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Triturus alpestris</i>, una mena de guardafuens fino, e a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salamandra salamandra</i>, anfibios, han entre atros, o nombre de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">lavabran</i> (isto ye “laba-salbau”), que por o suyo carauter de limpieza remera a o nombre común d’o guardafuens (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Euproctus asper</i>). Ye destacable porque os anfibios han asobén una ideya de periglo alueñata de ista otra.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
A caparra comparte con o italiano o nombre de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">zecca</i> (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sëcca, secca</i>...), igual como una d’as menas conoxitas en aragonés, a seca.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
A pantingana <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tettigonia viridissima</i> se conoxe como <i style="mso-bidi-font-style: normal;">catalineta</i>, nombre que en aragonés define a cuqueta de dios. As arainas garrilargas, se claman igual: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">aragn dër gambe lunghe</i>. Tamién se claman <i style="mso-bidi-font-style: normal;">crava</i> e <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cravetta</i>, parabras que bienen de un mamifero, a craba. En isto s’achuntan o Piemonte, os gascons e nusatros. Os tres compartimos tamién loira (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lutra lutra</i>), que en o caso piemontés ye <i style="mso-bidi-font-style: normal;">lùiro</i>.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Scürs</i> ta ra gripia u escurzón, fa un biache dende Aragón enta Italia, pasando por o catalán e l’oczitano. Tamién <i style="mso-bidi-font-style: normal;">vipra</i>, que remera a ra nuestra gripia (de vipera).</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Dintro de as aus, bels d’os muitos nombres ta ro garabiu (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Burhinus</i>) son <i style="mso-bidi-font-style: normal;">terlüch</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">starlüch</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">turlu</i> u <i style="mso-bidi-font-style: normal;">stërlüch</i>, parellanos a os aragoneses terlid y esterlit, no guaire luen d’o catalán torlit.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
O codalbet – <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Delichon urbica</i> – ye <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cübianch</i>, equibalén de l’oczitano <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cul-blanc</i>. D’entre as zistras (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Emberiza</i>) – con nombres chenericos que remeran o suyo canto: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">zip</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sippa</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">zia</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sia</i>... <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- destacan <i style="mso-bidi-font-style: normal;">barbisun</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">barbisin</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">barbisa</i> equibaléns a o aragonés zirbarbú u zistra barbuda. Bella cosa parellana pasa en oczitano: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">chi-barbassié</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">chi-moustacho</i>. As aletas (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Muscicapa</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ficedula</i>) se repiten como <i style="mso-bidi-font-style: normal;">alëttin</i> u <i style="mso-bidi-font-style: normal;">alëttin gris</i> ( = aleta gris). En iste caso se pueden trobar bels parexitos en castellano, más os gascons <i style="mso-bidi-font-style: normal;">alabat(e)</i> e <i style="mso-bidi-font-style: normal;">alablanc</i>. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vulundranin</i> e <i style="mso-bidi-font-style: normal;">vulundranina</i> sirben ta ra bolandrina benasquesa u a gulundrina de Pandicosa e Luesia. </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
As cudiblancas (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Oenanthe</i>), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">coulblancs</i> gasconas (cullbllanc en Benás), son <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cübianch</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">culbianch</i> e <i style="mso-bidi-font-style: normal;">culbianco</i> en o Piemonte. Dende o blanco imos a o berde claro, o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">galbus</i> latino que talmén siga en o orixen onomatopeyico d’o garabiu u cagadaga (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Oriolus</i>), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">garabé</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">garba</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">garbá</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">garbé</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">garbéu</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">garapé</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">garabé</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">galbré</i> piemontés.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Más clara ye a onomatopeya d’a cholibeta (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Otus scops</i>), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ciuch</i>, que afina a orella igual que o benasqués clluc. Dende o soniu enta ra metafora, o cardenal (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pyrrhula</i>), queda en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cardinal</i> u <i style="mso-bidi-font-style: normal;">canònich</i>, con a suya farcha reziota, roya dica ra papada e negra en a capeza. Atro d’os suyos nombres, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">usel ëd la fioca</i> copia o benasqués moixón de la neu (ta o pintaparet) u a os paxaricos nebers (engañapastors, papirroi). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cardenal</i> tamién se puede sentir en gallego.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
O crabero (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Strix aluco</i>) ha entre atros a denominazión de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">genavel cravé</i>. O autor, igual como gosa pasar en a esplicazión popular aragonesa piensa en crabas, pero no cal dixar a parabra castellana, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cárabo</i>. En oczitano tamién <i style="mso-bidi-font-style: normal;">machoto-cabriero</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cabriero</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cabraret</i>, ezetra, e con a mesma esplicazión (GALTIER).</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Remato as aus con a torda collerada<i style="mso-bidi-font-style: normal;">, merlu dël cularin</i>, que ye una torda propia d’a montaña.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Os nombres d’as matas gosan remitir a os suyos orixens latins en toda a Romanía. Con tot, he trigato beluns que, más que más por a coinzidencia en as metaforas, trucan más l’atenzión. Asinas:</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Achillea millefolium</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">erba dij taj</i>, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>yerba de’l tallo entre atros nombres aragoneses. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hwélla dé tall</i> (fuella d’o tallo) en Luchon, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">herba de tall</i> en catalán.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aconitum napellus</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tora</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">toru</i>, a tuara. Igual en oczitano e catalán.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fagus sylvatica</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">fau</i>, termino común en oczitano e profés aquí, o fau.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Galium aparine</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">rasparola</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">raspela</i>. Rasperuela aquí (raspialla: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rubia peregrina</i>). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rapadero</i> en a Alta Garona.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Helleborus foetidus</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sërpentass</i>, pan de culebra entre atros sinonimos aragoneses.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hieracium umbellatum</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">erba infernal</i>, yerba de o diaple.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hordeum murinum</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">gran dër diau</i>, trigo de ro diaple (literal). L’ordio normal, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ordi</i>, como en catalán.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lonicera alpigena</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ciresa’d muntagna</i>, ziresa montesina ye aquí a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lonicera pyrenaica</i>. </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Melampirum pratense</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ëngrassa beu</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">angrassa beu</i>, isto ye, engorda guas, que ye trigo de baca en aragonés, e asinas mesmo en catalán (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">blat de vaca</i>).</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mentha suaveolens</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mentrastr</i>, mentastro, mastranzo. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mentastre</i> en oczitano, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mentastro</i> en portugués y gallego.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Primula vulgaris</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">fiur ëd cüch</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pan cuciat</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pan cucèt</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">fiù ‘d cüch</i>. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cucut</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">flu de cucuch</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">erba cucuda</i> (as segundas ‘u’ e flu como en fr. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">venu</i>). Equibalens a ras aragonesas, pancuculo, pan de cuculo u cuculetas. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cucut</i> en catalán. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cucut</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">erba de cucut</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cucú</i> en oczitano, dende o Atlantico dica d’os Alpes.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Prunus avium</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ceresera</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ceresé</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ciresa</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ceresa</i>. Aquí lo escribimos con zeta (latín <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cerasus</i>).</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ribes uva crispa</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">grisela</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">grüsela</i> – grixolera, grixola en Benás (gascón <i style="mso-bidi-font-style: normal;">graserolo</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">grachinés</i>, grosella, groselha, groseille).</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sedum acre</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ris dle serp</i>, arroz de culebra. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Arroz de serp</i> en Castellón.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Silene vulgaris</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">s-ciupat</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">s-ciupet</i> (escopeta) – as petaderas u esclafideras. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Petaderas</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sclatadero</i> en gascón. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Herba dels pets</i> en catalán.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sonchus arvensis</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">latasin</i>, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o letazín</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Viburnum lantana</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">merda gata</i>, merda gato ye o suyo fruito en a bal de Benás.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Encara que no más siga a ran de modesta reseña, se pueden columbrar pues bels terminos comuns entre o aragonés, o catalán, l’oczitano e o piemontés que reforzarban una ideya de continuidá entre os Perineus e os Alpes dintro d’a transizión natural entre as luengas romanicas ozidentals.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Rafel Vidaller</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
(1)<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Se pueden baxar en <a href="http://www.erbariopiemontese.com/">http://www.erbariopiemontese.com/</a>.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Bibliografía:</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
BEIGBEDER, Francis (1986) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Auseths. Les noms gascons des oiseaux sauvages</i>. Per Norte / Nosauts de Bigòrra, Denguin (Biarn).</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
BERNIS, Francisco(1995) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diccionario de nombres vernáculos de aves</i>. Ed. Gredos, Madrid.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
DALBERA, Jean-Philippe <i style="mso-bidi-font-style: normal;">THESOC Base de donées linguistiques</i>. En <a href="http://thesaurus.unice.fr/recMot/indexMot.html"><span style="color: purple;">http://thesaurus.unice.fr/recMot/indexMot.html</span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
GALTIER, Charles (2006) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les oiseaux de Provence dans le savoir populaire</i> Editions Librairie Contemporaine. Montfaucon (Provence).</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
MORALES, Ramón et al (1996) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Archivos de flora ibérica, num. 7. Nombres vulgares II</i>. CSIC – Real Jardín Botánico, Madrid.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
SEGUY, Jean. (1953). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les noms populaires des plantes dans les Pyrénées Centrales</i>. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos nº 100. CSIC – IEP, Barcelona.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
VIDALLER TRICAS, Rafel (2004) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Libro d’as matas y os animals. Dizionario aragonés d’espezies animals y bechetals</i>. Consejo de Protección de <personname productid="la Naturaleza" w:st="on">la Naturaleza</personname> de Aragón, Zaragoza (Se puede baxar en https://sites.google.com/site/casaaflor/triballos).</div>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-44964771673127494832012-05-29T19:30:00.004+02:002012-05-29T19:33:07.306+02:00Lesico d'o mundo natural en o sieglo XV.pdf<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPcvBM-VEoa1kZ5cqkGDuiEhByk6OpMIrwCDDOS9G_d2Eiv1BdZoSWSVLH2k43Y0bBsfm57cJXEo0i95_ahtWNkX-VfM1XEdrBRbbDaF3BRaJhgmNOhP0gdBpmOhBW8fEuBjXasJLmjTw-/s1600/Lesico+d'o+mundo+natural+en+o+sieglo+XV.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" rba="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPcvBM-VEoa1kZ5cqkGDuiEhByk6OpMIrwCDDOS9G_d2Eiv1BdZoSWSVLH2k43Y0bBsfm57cJXEo0i95_ahtWNkX-VfM1XEdrBRbbDaF3BRaJhgmNOhP0gdBpmOhBW8fEuBjXasJLmjTw-/s320/Lesico+d'o+mundo+natural+en+o+sieglo+XV.jpg" width="225" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Vidaller Tricas, Rafel (2008-2009): "Lesico do mundo natural en o sieglo XV", <em>Luenga & Fablas, 12-13 (2008-2009),</em> pp. 227-236. Editorial Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa. Uesca.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;">Con l'alazet d'o libro de José Ángel Sesma Muñoz <em>La vía del Somport en el comercio medieval de Aragón</em> (2006), en o que se i fincan as trascrizions d'as <em>taulas del General</em> de Canfrán e Chaca de bel par de exerzizios de metá d'o sieglo XV, se mira de fer un estudio d'o bocabulario d'o mundo natural que pasaba por a buega d'o reino. Astí bi aparixen nombres d'animals y de matas que no se trobaban en o libro <em>Léxico del comercio medieval en Aragón (s. XV)</em>, de J.A. Sesma Muñoz y Á. Líbano Zumalacárregui (1982) - como as loiras u as martas baxas, por exemplo -. Amás de fer nuebas aportazions, s'aprobeita o teballo ta repasar o lesico d'o mundo natural á ra luz d'os estudios publicatos dende 1982. Se puede baxar en iste </span><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank"><span style="color: #e06666;">binclo</span></a><span style="color: #38761d;">, ye o decumento "Lesicod'omundonaturalenosiegloXV".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span a="undefined" closure_uid_4tfbou="90" f="4" id="result_box" lang="fr"><span style="color: #0b5394;"><span class="hps" closure_uid_4tfbou="597">Basé sur</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="598">le livre de</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="599">José Angel</span> Sesma Muñoz <em>La vía del Somport en el comercio medieval de Aragón</em> (2006), auquel il y en a <span class="hps" closure_uid_4tfbou="600">transcrits</span><span class="hps" closure_uid_4tfbou="601"> les</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="602"><em>taulas del General</em> dans une</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="603">couple d'années</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="604">de</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="605">milieu du XVe siècle</span><span closure_uid_4tfbou="606">,</span> on fait<span class="hps" closure_uid_4tfbou="607"> une étude</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="608">du vocabulaire</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="609">du monde naturel</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="610">qui a traversé</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="611">la frontière</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="612">du royaume</span><span closure_uid_4tfbou="613">.</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="614">Il y a des noms</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="615">d'animaux et de</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="616">plantes</span> que <span class="hps" closure_uid_4tfbou="617">ne se trouvent pas</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="618">dans le</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="619">livre</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="620"><em>Léxico del comercio medieval en Aragón (s. XV)</em>, de J.A. Sesma Muñoz et Á. Líbano Zumalacárregui (1982)</span><span class="hps" closure_uid_4tfbou="623">-</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="624">comme</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="625">loiras</span> ou <span class="hps" closure_uid_4tfbou="626">martres</span> b<span class="hps" closure_uid_4tfbou="627">axas</span><span closure_uid_4tfbou="629">,</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="630">par exemple</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="631">-</span><span closure_uid_4tfbou="632">.</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="633">En plus de faire</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="634">de nouvelles contributions</span><span closure_uid_4tfbou="635">,</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="636">le travail</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="637">est utilisé pour</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="638">examiner</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="639">le vocabulaire</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="640">du monde naturel</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="641">à la lumière des</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="642">études publiées</span> <span class="hps" closure_uid_4tfbou="643">depuis 1982</span><span closure_uid_4tfbou="644">. On peut trouver <a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank"><span style="color: #e06666;">ici</span></a><span style="color: #e06666;">,</span> c'est le document "Lesicod'omundonaturalenosiegloXV".</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #a64d79;">Tomando como base el libro de José Ángel Sesma Muñoz <em>La vía del Somport en el comercio medieval de Aragón</em> (2006), en el que se transcriben las <em>taulas del General</em> de Canfrán e Chaca de un par de años de mediados del siglo XV, se realiza un estudio del vocabulario del mundo natural que pasaba por la frontera del reino. Ahí aparecen nombres de animales y de plantas que no se encuentran en el libro <em>Léxico del comercio medieval en Aragón (s. XV)</em>, de J.A. Sesma Muñoz y Á. Líbano Zumalacárregui (1982) - como las loiras o las martas baxas, por ejemplo -. Además de hacer nuevas aportaciones, se aprovecha el trabajo para repasar el léxico del mundo natural a la luz de los estudios publicados desde 1982. Se puede descargar </span><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank"><span style="color: #6aa84f;">aquí</span></a><span style="color: #a64d79;">. Es el documento "Lesicod'omundonaturalenosiegloXV".</span><br />
</div>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-70755889258193055272012-05-15T12:12:00.001+02:002012-05-15T12:18:05.547+02:00Encuestas de lecsico bechetal e animal en Botaya. pdf<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy-uT68FSiTcbPVzfJtnkyu_vqwjLto2R9ML13ps346dL7cGimeX7puIhN4XWZ5OAhW_pCmiExSSL_epXSSlqmgYtdAEJLdN6IdpFq6phsgRf5EvMFJyYD9oSl-9ck1mvZDdOGQG-wOtvI/s1600/Encuestas+Botaya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" kba="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy-uT68FSiTcbPVzfJtnkyu_vqwjLto2R9ML13ps346dL7cGimeX7puIhN4XWZ5OAhW_pCmiExSSL_epXSSlqmgYtdAEJLdN6IdpFq6phsgRf5EvMFJyYD9oSl-9ck1mvZDdOGQG-wOtvI/s320/Encuestas+Botaya.jpg" width="227" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #990000;">Vidaller Tricas, Rafel (2004). "Encuestas de lecsico bechetal e animal en Botaya", en IV Trobada d'Estudios e Rechiras arredol d'a Luenga Aragonesa e a suya Literatura. Uesca. En reb.<em> Luenga & Fablas lº 8-9</em>. Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa. Uesca </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d;">Resultato de una encuesta sobre o lecsico en aragonés de flora e fauna reyalizato en o lugar de Botaya, situgata en as Sierras Esteriors, en o Perineo Ozidental aragonés. Se replegan datos de inseutos (4), anfibios e reptils (10), aus (25), mamifers (24) e matas (34), antimás de bellas notas lecsicas complementarias. Bellas d'as espezies referitas han en iste articlo a suya primera referenzia conoxita en aragonés. Ta baixar-lo </span><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank"><strong><span style="color: #38761d;">puncha aquí</span></strong></a><span style="color: #38761d;">, en el documento "EncuestaslecsicobexetaleanimalBotaya. RafelVidaller. pdf"</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #351c75;">Cet article-ci c'est le resultat d'un enquête sur le lexique aragonais de la fleure et la faune réalisé au village de Botaya, situé aux Pyrènnès occidentaux de Aragón. On peut trouver données d'insectes (4), amphibiens et reptils (10), oiseaux (25), mammifères (24) et plantes (34), et aussi quelques notes lexique complèmentaires. Il y a de données referées a espèces que non ont été encore recuillies pour l'aragonais</span><span style="color: #351c75;">. <span class="hps" closure_uid_22z1bd="169" qc="null">Il</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="170" qc="null">peut être téléchargé à <a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank"><strong><span style="color: #990000;">ce lien</span></strong></a></span></span><strong><span style="color: #351c75;">.</span><span style="color: #351c75;"> </span><span style="color: #351c75;">Au document: "EncuestaslecsicobexetaleanimalBotaya. RafelVidaller.pdf"</span></strong></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #f1c232;">Resultados de una encuesta sobre léxico en aragonés de flora y fauna realizado en la localidad de Botaya, en el Pirineo occidental aragonés. Se recogen datos de insectos (4), anfibios y reptiles (10), aves (25), mamíferos (24) y plantas (34), además de algunas notas léxicas complementarias. Algunas de las especies referidas tienen en este artículo su primera referencia conocida en aragonés. Para obtenerlo,<strong> pulse </strong></span><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos" target="_blank"><strong><span style="color: #741b47;">aquí</span></strong></a><span style="color: #741b47;">.</span><span style="color: #f1c232;"> En el documento "EncuestaslecsicobexetaleanimalBotaya.RafelVidaller.pdf"</span></div>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-49927607517953876492012-05-10T12:48:00.000+02:002012-05-15T12:17:56.045+02:00Encuestas de lecsico bexetal en Salas Altas. pdf<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6H4AhABGXLz1uglHTj9yvtkDDwo_QsU9gSyxMSBLMvQwAyiFomuINbLMRMIKeJ_axcsikhutHIOx0R5wxkMtj_K-9KYJWiHnsfVYLzvcccCB_QsjrczHjGRnXrLYTZPQP7LqmKWX-E1ne/s1600/Encuestas+de+lecsico+bexetal+en+Salas+Altas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" dba="true" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6H4AhABGXLz1uglHTj9yvtkDDwo_QsU9gSyxMSBLMvQwAyiFomuINbLMRMIKeJ_axcsikhutHIOx0R5wxkMtj_K-9KYJWiHnsfVYLzvcccCB_QsjrczHjGRnXrLYTZPQP7LqmKWX-E1ne/s320/Encuestas+de+lecsico+bexetal+en+Salas+Altas.jpg" width="228" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #38761d;">Vidaller Tricas, Rafel (2000). "Encuestas de lecsico bexetal en Salas Altas (Semontano Sobrarbe)" en <em>Homenaje a Rafael Andolz</em>. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Uesca. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: #cc0000;">Dende as añadas 80 se ban fendo encuestas sobre l'aragonés de Salas Altas que s'han publicato en bels articlos y, sobre tot, en o dizionario de Ríos Nasarre. O cabo de lecsico bexetal tamién ha ito fendo-se dende que ista mesma autora replegase un primer "yerbario de Salas Altas", y dende que se parase o <em>Dizionario sobre espezies animals y bexetals en o bocabulario altoaragonés</em> (2ª ed. "Libro d'as matas y os animals"). Iste triballo se alazeta en una rechira feita entre as añadas 1998 e 2000. S'han replegato as flors e matas en o mon, con os informadors, se'n han chafau e se'n han clasificato. O millor e más amplo informador de iste triballo ha sito Miguel Ríos, de Casa Ríos. E a clasificazión ha puesto ser grazias a ro triballo de José Antonio Sesé, reconoxito botanico altoaragonés. A istas dos rpesonas, más que más, e a toda ra chen que'n ha alportanto de datos cal agradexer-les-ne que isto aiga ito entadebán.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: #cc0000;">Son más de 300 dentradas, belunas de as cualas suposan o primer nome popular replegau ta cada espezie concreta en as luengas peninsulars, seguntes a bibliografía conoxita. Se puede baxar en </span><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos"><strong><em><span style="color: #741b47;">iste binclo</span></em></strong></a><span style="color: #cc0000;">, ye o triballo tetulato "Salas_Andolz.pdf".</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span a="undefined" closure_uid_22z1bd="184" f="4" id="result_box" lang="fr" qc="null"><span style="color: #bf9000;"><span class="hps" closure_uid_22z1bd="136" qc="null">Collecte de lexique</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="138" qc="null">de plantes</span> a<span class="hps" closure_uid_22z1bd="139" qc="null"> Salas Altas </span><span class="hps atn" closure_uid_22z1bd="141" qc="null">(</span><span closure_uid_22z1bd="142" qc="null">Semontano</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="143" qc="null">Sobrarbe</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="144" qc="null">-</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="145" qc="null">Haute</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="146" qc="null">Aragon</span><span closure_uid_22z1bd="147" qc="null">)</span><span closure_uid_22z1bd="148" qc="null">,</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="149" qc="null">menée</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="150" qc="null">entre 1998 et 2000</span><span closure_uid_22z1bd="151" qc="null">.</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="152" qc="null">Il décrit</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="153" qc="null">plus de 300</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="154" qc="null">entrées</span><span closure_uid_22z1bd="155" qc="null">, dont certains</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="156" qc="null">sont</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="158" qc="null">le premier nom</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="159" qc="null">populaire connu pour</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="160" qc="null">chacune</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="161" qc="null">des espèces particulières</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="163" qc="null">dans les</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="164" qc="null">langues ibériques</span><span closure_uid_22z1bd="165" qc="null">, selon</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="166" qc="null">bibliogafía</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="167" qc="null">connue</span><span closure_uid_22z1bd="168" qc="null">.</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="169" qc="null">Il</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="170" qc="null">peut être téléchargé à</span> <span class="hps" closure_uid_22z1bd="171" qc="null"><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos"><strong><em>ce lien</em></strong></a></span><span closure_uid_22z1bd="172" qc="null">,</span> <span class="hps atn" closure_uid_22z1bd="173" qc="null">le document intitulé «</span><span closure_uid_22z1bd="174" qc="null">Salas_Andolz.pdf</span><span closure_uid_22z1bd="175" qc="null">"</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: #a64d79;">Recogida de léxico de plantas en Salas Altas (Semontano Sobrarbe - Alto Aragón), realizado entre los años 1998 y 2000. Se reseñan más de 300 entradas, algunas de las culaes suponen el primer nombre popular encontrado para cada especie concreta en las lenguas peninsulares, según la bibliogafía conocida. Se puede bajar en </span><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos"><span style="color: #a64d79;"><strong><em>este vínculo</em></strong></span></a><span style="color: #a64d79;">, es el trabajo titulado "Salas_Andolz.pdf"</span></div>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-74258545325489837282012-04-28T14:28:00.004+02:002012-05-15T12:17:42.508+02:00O Mundo Bechetal en Aragonés: Tacsonomía. pdf<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="400" oda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbUCOO2O8HSR0KLv1xD-jbalCQy_xTCL6qmrn0KilPrptifJ4B4X0vfgOnNublxlFDuKSL15iFJJbx1I5vU1ajUUNrsB2dr9xDkfH8tYyeMEBemTSkCm88zenAkqRTwpxKL3leQRmmw90A/s400/O+mundo+bechetal+en+aragon%C3%A9s+tacsonom%C3%ADa.jpg" width="276" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Vidaller Tricas, Rafel (2007). "O Mundo Bechetal en Aragonés: Tacsonomía". En Reb. <em>Alazet</em>, lº 17. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Uesca </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;">Estudio sobre as tacsonomías que farchan o lecsico aragonés d'o mundo bechetal, que se puede beyer u baxar en </span><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos"><strong><span style="color: purple;">iste ñudo</span></strong></a><span style="color: red;">, en o decumento "MundoBexetalAragonésTacsonomía"</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span a="undefined" closure_uid_9jiorr="142" f="4" id="result_box" lang="fr"><span style="color: #3d85c6;"><span class="hps" closure_uid_9jiorr="122">Étude sur les</span> <span class="hps" closure_uid_9jiorr="123">taxonomies</span> <span class="hps" closure_uid_9jiorr="124">qui organisent</span> <span class="hps" closure_uid_9jiorr="125">des plantes</span> <span class="hps" closure_uid_9jiorr="126">dans le lexique</span> <span class="hps" closure_uid_9jiorr="127">de l'aragonais</span><span closure_uid_9jiorr="128">,</span> <span class="hps" closure_uid_9jiorr="129">qui peut être consulté</span> <span class="hps" closure_uid_9jiorr="130">ou téléchargé à</span> </span><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos"><strong><span style="color: #0b5394;">ce lien</span></strong></a><span style="color: #3d85c6;"><span closure_uid_9jiorr="132">,</span> <span class="hps" closure_uid_9jiorr="133">le document c'est "MundoBexetalAragonésTacsonomía".</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #bf9000;">Estudio sobre las taxonomías que organizan el léxico vegetal en aragonés, que se puede ver o descargar en </span><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos"><span style="color: #7f6000;"><strong>este enlace</strong></span></a><span style="color: #bf9000;">, en el documento "MundoBexetalAragonésTacsonomía".</span></div>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-82915787364160555482012-04-17T12:56:00.000+02:002012-04-28T14:32:31.755+02:00A Pastorada de Castigaleu pdf<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-54AOI7rFj8bENUGftaLbjEyli7mEokurF3O6kpAcLFUXr_twBgqKr5iIRqTK31h5OLbuNJbN4nfn8YO_i9AzA0UwGdfImrlcwBeOt9wh8ZKAxLHCbOwWoROlTlju2Gud2egjx4ARHWLi/s1600/Pastorada+de+Castigaleu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" nda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-54AOI7rFj8bENUGftaLbjEyli7mEokurF3O6kpAcLFUXr_twBgqKr5iIRqTK31h5OLbuNJbN4nfn8YO_i9AzA0UwGdfImrlcwBeOt9wh8ZKAxLHCbOwWoROlTlju2Gud2egjx4ARHWLi/s400/Pastorada+de+Castigaleu.jpg" width="281" /></a></div>
<br />
Vidaller Tricas, Rafel (1997). "A Pastorada de Castigaleu", en reb. <em>Luenga & Fablas</em>, lº 1. Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa. Uesca<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #990000;">A Pastorada de Castigaleu se representó en ixe lugar dica 1942 alto u baxo. Luego se tresbatió e no quedó sino o remero. En 1975 Antonio Bellera Espuña pudo trascribir un testo orixinal que aparixió debaxo de un tellau de ro lugar cuan yeran fendo obras en a casa. De ixa trescrizión, Rafel Vidaller fizo una edizión en 1997 que podez beyer u baxar en pdf punchando </span><strong><u><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos">iste ñudo</a></u></strong>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span a="undefined" closure_uid_if6yhp="235" f="4" id="result_box" lang="fr"><span style="color: #38761d;"><span class="hps" closure_uid_if6yhp="189">La</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="190">Patorada</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="191">de</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="192">Castigaleu</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="193">fût représentée</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="194">dans cette population</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="195">jusque vers</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="196">1942.</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="197">Puis elle est</span><span class="hps" closure_uid_if6yhp="198"> perdue</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="199">et elle n'a resté plus</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="200">que á la mémoire</span><span closure_uid_if6yhp="201">.</span> En<span class="hps" closure_uid_if6yhp="202"> 1975,</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="203">Antonio</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="204">Bellera</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="205">Espuña</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="206">a pu</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="207">transcrire un</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="208">texte original</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="209">qui est apparu</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="210">sous le toit</span> d'une maison <span class="hps" closure_uid_if6yhp="211">où les gens</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="212">faisaient des travaux</span><span closure_uid_if6yhp="213">.</span> De c<span class="hps" closure_uid_if6yhp="214">ette</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="215">transcription</span><span closure_uid_if6yhp="216">, Rafel Vidaller a fait une</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="219">édition</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="220">en 1997, qui</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="221">peut</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="222">être consulté ou téléchargé</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="223">en format pdf</span> <span class="hps" closure_uid_if6yhp="224">donnant</span> </span><span class="hps" closure_uid_if6yhp="225"><strong><u><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos">ce lien</a></u></strong></span><span closure_uid_if6yhp="226">.</span></span></div>
<div align="justify" id="spell-place-holder" style="display: none;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #674ea7;">La Patorada de Castigaleu se representó en esa población hasta alrededor de 1942. Luego se perdió y no quedo más que el recuerdo. En 1975 Antonio Bellera Espuña pudo transcribir un texto original que apareció debajo de un tejado del pueblo cuando estaban haciendo obras. De esa transcripción, Rafel Vidaller hizo una edición en 1997 que se puede ver o descargar en pdf dando en </span><strong><u><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos">este enlace</a></u></strong>.</div>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6699486322232117912.post-68986384877880895652012-04-15T15:51:00.003+02:002012-04-15T16:19:25.516+02:00Libro de as matas y os animals. pdf<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw0Mty08zVyiqOR-KLjgWXeon5oc8sA91eU2A60oPTFLhu0_rfOdpWphMAfvojnlLs-TJQ64gk8maSBIj3BrZ2beCbLllh50YcolqAG2-jSMjtdiSHS2ePZ1FElnKlMY2-AdN4_J6wfTxT/s1600/Libro%2520de%2520as%2520matas2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" nda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw0Mty08zVyiqOR-KLjgWXeon5oc8sA91eU2A60oPTFLhu0_rfOdpWphMAfvojnlLs-TJQ64gk8maSBIj3BrZ2beCbLllh50YcolqAG2-jSMjtdiSHS2ePZ1FElnKlMY2-AdN4_J6wfTxT/s400/Libro%2520de%2520as%2520matas2.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="color: #cc0000; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vidaller Tricas, Rafel (2004) <em>Libro de as Matas y os Animals</em>. <em>Dizionario aragonés de espezies animals e bexetals. Diccionario aragonés de especies animales y vegetales.</em> Ed. Consejo de Protección de la Naturaleza. Zaragoza I.S.B.N. 84-89862-35-4.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cc0000;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cc0000; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dizionario que reculle cuasi 10.000 nombres comuns de matas y animals en aragonés. Se corresponden con más de 2.000 espezies linneanas y con cuasi 30.000 datos. Ha una primera parti de nombres zientificos con os populars, e una segunda en o sendito imberso.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cc0000;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cc0000; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">As espezies contemplatas son matas anchiospermas, criptogamas (líquens, felzes, molsas, fongos e algas), mamifers, aus, reptils, anfibios, pexes e imbertebratos.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cc0000;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cc0000; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Se puede beyer u baxar o pdf en </span><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos"><span style="color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">iste puesto</span></a><span style="color: #cc0000; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">. </span><br />
<span style="color: #cc0000; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ye o decumento: "LibrodeAsMatasyOsAnimals.R.Vidaller.pdf"</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #3d85c6; font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Vidaller Tricas, Rafel (2004) <em>Libro de as Matas y os Animals</em>. <em>Dizionario aragonés de espezies animals e bexetals. Diccionario aragonés de especies animales y vegetales.</em> Ed. Consejo de Protección de la Naturaleza. Zaragoza I.S.B.N. 84-89862-35-4.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #3d85c6;"><br />
</span></div><div id="tts_button" style="text-align: justify;"><span style="color: #3d85c6; font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><span a="undefined" closure_uid_4j3typ="184" f="4" id="result_box" lang="fr"><span style="color: #3d85c6;"><span class="hps" closure_uid_4j3typ="123">Dictionnaire</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="124">qui comprend</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="125">plus de 10.000</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="126">noms communs des plantes</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="127">et des animaux</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="128">en Aragon</span><span closure_uid_4j3typ="129">.</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="130">Elles correspondent à</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="131">plus de 2000 espèces</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="132">et</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="133">près de 30.000</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="134">données</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="135">linnéennes</span><span closure_uid_4j3typ="136">.</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="137">Comporte une première partie</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="138">des</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="139">noms</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="140">populaires</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="141">scientifiques</span><span closure_uid_4j3typ="142">,</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="143">et une seconde</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="144">dans la direction opposée</span><span closure_uid_4j3typ="145">.</span><br closure_uid_4j3typ="169" /><br closure_uid_4j3typ="172" /><span class="hps" closure_uid_4j3typ="146">Les espèces énumérées</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="147">sont des plantes</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="148">angiospermes</span><span closure_uid_4j3typ="149">, cryptogames</span> <span class="hps atn" closure_uid_4j3typ="150">(</span><span closure_uid_4j3typ="151">lichens</span><span closure_uid_4j3typ="152">, fougères,</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="153">mousses</span><span closure_uid_4j3typ="154">, champignons et algues</span><span closure_uid_4j3typ="155">)</span><span closure_uid_4j3typ="156">, des mammifères</span><span closure_uid_4j3typ="157">, oiseaux, reptiles</span><span closure_uid_4j3typ="158">, amphibiens, poissons</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="159">et</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="160">invertébrés</span><span closure_uid_4j3typ="161">.</span><br closure_uid_4j3typ="173" /><br closure_uid_4j3typ="176" /><span class="hps" closure_uid_4j3typ="162">Vous pouvez consulter</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="163">ou télécharger en PDF</span> <span class="hps" closure_uid_4j3typ="164">sur <a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos">ce site</a></span><span closure_uid_4j3typ="165">.</span> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #3d85c6;"><span a="undefined" closure_uid_4j3typ="184" f="4" lang="fr"><span class="hps" closure_uid_4j3typ="166">Le document est</span><span closure_uid_4j3typ="167">:</span></span>"LibrodeAsMatasyOsAnimals.R.Vidaller.pdf"</span></span><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d; font-family: Verdana, sans-serif;">Vidaller Tricas, Rafel (2004) <em>Libro de as Matas y os Animals</em>. <em>Dizionario aragonés de espezies animals e bexetals. Diccionario aragonés de especies animales y vegetales.</em> Ed. Consejo de Protección de la Naturaleza. Zaragoza I.S.B.N. 84-89862-35-4.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d; font-family: Verdana, sans-serif;">Diccionario que recoge cerca de 10.000 nombres comunes de plantas y animales en aragonés. Se corresponden con más de 2.000 especies linneanas y con casi 30.000 datos. Tiene una primera parte de nombres científicos con los populares, y una segunda en el sentido inverso.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d; font-family: Verdana, sans-serif;">Las especies contempladas son plantas angiospermas, criptógamas (líquenes, helechos, musgos, hongos y algas), mamiferos, aves, reptiles, anfibios, peces e invertebrados.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d; font-family: Verdana, sans-serif;">Se puede ver o descargar en pdf en </span><a href="http://sites.google.com/site/casaaflor/triballos"><span style="color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">este sitio</span></a><span style="color: #38761d; font-family: Verdana, sans-serif;">. </span><br />
<span style="color: #38761d; font-family: Verdana, sans-serif;">Es el documento: "LibrodeAsMatasyOsAnimals.R.Vidaller.pdf"</span></div></div>Rafel Vidaller Tricashttp://www.blogger.com/profile/07229310407146463893noreply@blogger.com0